Carrer de pas

Un home madur i benestant ha perdut la mem.ria. S’escapa de l’hospital on està ingressat i, sense diners, ha de viure al ras. Aviats’adonarà que la llei del carrer és molt dura, de vida o mort. Lapersonalitat que es va configurant, retalls de fantasies i derealitats, és inquietant, i afloren en ell instints perversos. A lamateixa ciutat de València, un altre home: Bernadí Taverner. Més omenys de la mateixa edat, de família aristocràtica i digne successorde la nissaga, es troba en un moment delicat de la vida. La dona l’hadeixat, un cosí fa plans per anar-se’n a viure la gran vida aPortugal, la seva mare el veu com un fracassat, i ell, conservador idretà, sent que els seus valors trontollen. Encara enamorat de ladona, ara viu sol en un gran pis de València, dedicat als negocisfamiliars. Els dos personatges coincideixen a la porta de la catedral, l’un amb la seva tibada mare a missa de deu, i l’altre demanantalmoina.Així comença una estranya vinculació fruit de la necessitat d’un i dela mala consciència de l’altre.Carrer de pas, amb un estil plàstic, amb molta força i agilitat, enspresenta els seus protagonistes com un reflex d’una part de lasocietat valenciana ùconservadora i depredadora alhoraù, de ladesmem.ria dels orígens i de la pèrdua d’identitat.Octavi Monsonís (Borriana, 1949) és llicenciat per la Universitat deValència i ha fet de professor de valencià a l’IES Lluís Vivesd’aquesta ciutat. Ha traduït amb Joan Navarro Ossos de sípia,d’Eugenio Montale, que va merèixer el Premi Cavall Verd de traduccióde l’any 1989.Amb la narració Rotterdam, provisionalment (inèdita) va guanyar elVIIè Premi Ifac de Narrativa Curta de Calp l’any 2002. Aquell mateixany, amb el recull de narracions Solcs en l’aigua, publicat perl’editorial Brosquil, va guanyar el Premi de Puçol de narrativa en laseva XVIIIena edició. El 2003, el llibre de narracions Els déusesparracats va ser premiat als XIens Premis Vila de Teulada deNarrativa Breu i va publicar-se a l’editorial Bromera. Carrer de pasés la seva primera novelòla.