El diable es català

La geografia catalana del costat foc. La vinculació de les llegendes, tradicions i hist.ries sobre el diable amb Catalunya ens fa pensar que lluny de culpar els nostres enemicsde portar-nos el mal, els catalans tenim ben assumit que el diable hanascut, crescut i viscut entre tots nosaltres. L'autora ha indagat enuna ingent documentació per extreue'n les llegendes, tradicions itambé algunes realitats menys conegudes i més curioses a casa nostra.Personatges (Homes-llop, dips, bruixes, dracs), indrets (Tivissa,Prades, Lloret Salvatge, Arbúcies), les festes majors, juntament ambla la toponímia i les representacions artístiques del diable ens donen una geografia de Catalunya vinculada a l'?ngel rebel. Algunes de leshist.ries que apareixen: - Segons l'escriptor Joan Oliver el Diable parla en lleidat?. - En catal? tenim més de 70 mots populars per parlar del Diable. - Juan de Amargós va pintar un gravat el 1719 on un extravagant dimoni amb cames escamoses, llarga cua i pits femenins portava barretina! Al poble de Martinet de la Cerdanya també estan convençuts de que enporta. - Les lib?l·lules són conegudes també com a Cavallets del Diable oEspiadimonis perque van ajudar al Diable quan va voler derruir lamuntanya de Montju?c de Barcelona. - Si poses l'orella a la font d'on sorgeixen les aigües del riu Garona al Pla de Beret, a Vaqu?ira, sentir?s la remor de les veus del'Avern. - A La divina com?dia de Dante trobem al Purgatori tres comtescatalans: Pere el Gran, Carles I de Provença i Alfons II El Franc. - El Cavall Bernat de Montserrat és d'origen diab.lic. - El manual per fer exocirmes més utilitzat a l'Edat mitjana es vaeditar a Barcelona.