No ens calia estudiar tant

«El pr.xim sopar d'amics és en un pis compartit, i cap no baixem delstrenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se'n fot dequi ha portat l'amanida d'enciam. Mentre caragolem picadura alsbalcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fasd'aix. o d'all. altre, si saps d'algú que necessiti algú per fer elque sigui. Perqu? ha arribat un punt que demanar de fer all. que vamestudiar ja ens sembla un vici d'aburgesats, un excés de pedanteriaque ens hem de fer perdonar. O almenys aix. ens volen fer creure.»A No ens calia estudiar tant, Marta Rojals ens retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que vacréixer en la societat de la bombolla. Per. també les mis?ries iesperances d'una ?poca de crisi. La seva particular mirada ens fariure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cadasetmana publica a Vilaweb. Aquest llibre és un selecció d'aquestespetites joies escrites amb l'astúcia i la ironia que l'han convertidaen una de les veus més celebrades de la literatura actual. MartaRojals va néixer a Palma d'Ebre el 1975. Es arquitecta per laUniversitat Polit?cnica de Catalunya, traductora i editora. El 2011 va publicar la seva primera novel·la, Primavera, estiu, etc?tera, i el2014, L'altra. Les dues han esdevingut tot un fenomen literari. Desdel 2007 publica en la secció «Mail Obert» de Vilaweb. No ens caliaestudiar tant recull una ?mplia selecció d'aquests articles.