Pregària de Txernóbil

Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment perTxern?bil fan sentir una proximitat esgarrifosa a l'abast total deldesastre de Txern?bil. La veu de l'esposa d'un bomber a qui se li vaimpedir visitar-lo perqu? era una perillós objecte radioactiu. La veuconfosa d'una grangera anciana que no compr?n per qu? ha d'abandonarel seu poble: «Per qu? marxar? Aquí s'hi est? bé. Tot creix, totfloreix». El cor de veus dels soldats de la "patrulla de neteja", aqui els ha costat anys entendre per qu? les noies no els volen ferl'amor. El començament i el final del llibre estan marcats pelsmon?legs d'unes «veus humanes solit?ries», les veus de dues dones quetingueren cura dels seus marits fins que aquests morirend'enverinament per radiació, veient els cossos d'ells trencar-seliteralment.Alexiévitx emfatitza -amb raó- que aquest no és pas un llibre sobreTxern?bil, sinó sobre les conseqü?ncies de Txern?bil, sobre gent queviu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells quevisqueren Txern?bil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil «tot sembla completament normal, el mal s'amagarere una nova m?scara, hom no pot veure'l, sentir-lo, tocar-lo oolorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te - l'aigua, el s?l, una poma, la pluja. El nostre diccionari est? desfasat. No hi ha encara paraulesni sentiments per descriure'l».***Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estanenriquides amb notes a peu de página-gairebé un centenar a Temps desegona m?. La fi de l'home roig-, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l'obra de l'autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, ambPreg?ria de Txern?bil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traduccióal catal? del discurs d'acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015d'Aleksiévitx.