Niet blij met je aankoop? Geeft niet! Je kunt artikelen tot 30 dagen retourneren
Met een cadeaubon zit je altijd goed. De ontvanger kan de cadeaubon voor alles uit ons assortiment inwisselen.
Amb la voluntat de copsar el temps, la poesia de Miret s'eleva fins a l'extrem de crear imatges organiques. No es gens estrany, perque el transit cap a la mort es un dels motius principals de reflexio d'aquest llibre. Una imatge i l'altra aconsegueixen fer-nos visible el pas del temps i, amb aquest, tambe la presencia immanent de lamort. Miret no l'esquiva i en parla des de diferents vessants. Parla de la mort que ens ha precedit i sobre laqual s'ha construit la nostra vida quan parla de "e;la terra de tots els nostres morts"e; que son, al cap i a la fi, lesnostres arrels. Tambe parla de la mort com a absolut quan diu que aquell que s'endinsa en el mar i abandonala vida, ho fa perseguint "e;la darrera apropiacio del buit."e; I parla, en tercer lloc, d'una mort desdramatitzada ique es part intrinseca del viure en el cas dels "e;Dos xiquets que juguen a la vora / de la tapia del cementiri."e;No pensessiu, pero, que Miret s'oblidi de celebrar la vida. Ho fa i s'apropia del temps i en gaudeix en poemescom el que comenca "e;De menuda t'agradava menjar magranes..."e;, un poema que mostra la joia de saber-seviu en un d'aquells instants que gairebe tot s'atura i el mon ens pertany. Aquesta conjuncio de la sal (de la vida) i el verb (que diu la vida) en els llavis explica molt com es la poesia deCarles Miret. Es tracta d'una poesia essencial i neta d'ornaments innecessaris que m'interessa perque ajuda areflexionar. Amb Belleses arbitraries , Miret es capac de dirigir-nos la mirada a traves del "e;Dialeg de la llumamb l'ombra"e; cap a allo que importa, com en el bellissim penultim poema, on conflueixen en una sola cosa lavida gastada i la vida nova, els homes i les besties, l'aliment i la bellesa...